Ens trobem envoltats d’un flux incessant d’imatges que mostren guerres, devastació i sofriment. Els conflictes armats actuals ens arriben de manera contínua a través de pantalles, xarxes socials i mitjans de comunicació, fent que la violència formi part del nostre paisatge visual quotidià. Aquesta exposició permanent genera una paradoxa significativa ja que, malgrat la facilitat amb què podem accedir a representacions del dolor aliè, sovint resulta cada cop més complicat establir-hi un vincle emocional i reflexiu. Les imatges tenen la capacitat d’informar i de donar testimoni dels fets, però també poden afavorir una certa desensibilització, transformant el patiment dels altres en una realitat llunyana que consumim de manera passiva.

En aquest context neix Cossos silenciats, reflexionant sobre la representació de la violència i sobre la posició de l’espectador davant les imatges dels conflictes bèl·lics. El projecte se centra especialment en el context de les polítiques d’ocupació i destrucció que pateix Palestina per part d’Israel i en la manera com els cossos afectats pel conflicte són mostrats, invisibilitzats o instrumentalitzats dins dels circuits mediàtics contemporanis. Lluny de buscar una representació explícita o espectacular de la violència, aquesta és representada de manera indirecta evocant la fragilitat dels infants, la quotidianitat interrompuda i les formes de resistència que persisteixen dins dels espais marcats per la guerra.

L’obra es materialitza a mode de videoinstal·lació interactiva amb projeccions audiovisuals sobre cinc maniquins infantils, una sèrie de fotografies que contextualitzen l’obra i la incorporació d’un sensor de ritme cardíac que permet la interacció del públic amb les imatges. A través d’aquest dispositiu biomètric, el cos de l’espectador es converteix en un agent actiu i passa a intervenir directament en la construcció visual i sonora de l’obra. Aquesta relació entre cos, tecnologia i imatge busca qüestionar la passivitat amb què habitualment observem la violència i plantejar una experiència basada en la implicació emocional i la responsabilitat crítica.

El projecte s’inscriu dins d’un marc teòric vinculat a les reflexions sobre la biopolítica i la necropolítica, així com als estudis sobre la
representació de la guerra i el paper de les imatges en la construcció de la memòria contemporània. Les aportacions de pensadors com Michel Foucault i Achille Mbembe permeten entendre com el poder administra la vida i la mort sobre determinats cossos, mentre que autors com Susan Sontag, Georges Didi-Huberman, Harun Farocki i Jacques Rancière ofereixen eines per analitzar la relació entre imatge, violència, mirada i la relació amb el públic.

Així, Cossos silenciats es planteja com una investigació artística i crítica que utilitza la videoinstal·lació per generar un espai de tensió entre presència i absència, proximitat i distància, visibilitat i invisibilitat.

L’objectiu no és només mostrar imatges de la guerra, sinó qüestionar la manera com les observem i el lloc que ocupem davant seu com a espectadors.